91ÖÆƬ³§

•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

³¢’úl³ÙŸ±³Ÿ de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al segon trimestre del 2025, revela que la ciutat de València ha registrat només 91 habitatges plurifamiliars d’obra nova disponibles per a vendre.

“En una capital amb més de 800.000 habitants i 415.000 habitatges construïts, la xifra no és baixa, és estadísticament irrellevant, urbanísticament alarmant i socialment inacceptable. El que és ben greu no és que no puguem mesurar el mercat amb rigor, és que ja no hi ha mercat a mesurar”, adverteix Fernando Cos-Gayón López, director de la càtedra.

“L’oferta d’habitatge nou a la venda representa menys del 0,02 % del parc residencial. Des d’una perspectiva tècnica, no permet generar indicadors robustos. Des d’una perspectiva social, revela que ja no hi ha condicions per a produir habitatge. L’oferta ha col·lapsat. I el mercat no es modera, es trastoca”, afig.

Només quinze habitatges de protecció en venda activa en tota la ciutat el trimestre passat

L’escenari que mostra l’informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge UPV inclou una altra dada demolidora: només quinze habitatges de protecció pública es trobaven en venda activa en tota la ciutat durant el trimestre passat. Això suposa el 0,0036 % del parc total de València, una xifra que, més enllà de la cosa simbòlica, mostra el desmantellament funcional de la política pública d’accés a l’habitatge.

L’estudi destaca que “l’habitatge de protecció pública ha deixat d’existir com a opció estratègica per a les llars amb ingressos mitjans i baixos. I mentrestant, en sòls ja planejats com Benimaclet, es qüestiona fins i tot l’edificabilitat consensuada, ignorant que rebaixar-la és condemnar la joventut a seguir expulsada de la ciutat”.

El cost d’execució i l’absència de mà d’obra qualificada ofega la construcció d’habitatge nou

L’informe alerta també sobre la “impossibilitat creixent” de construir habitatge nou. No es tracta només de la lentitud burocràtica, ni tan sols de l’escassetat de sòl. El cost d’execució material ha crescut més d’un 30 % des del 2020, amb pics del 50 % en estructures, instal·lacions o acabats. “Però el coll de botella més important és la falta de mà d’obra qualificada: l’edat mitjana en la construcció supera els cinquanta anys, i la formació professional no absorbeix la demanda”, asseguren des de la càtedra. “Les promocions es paralitzen, s’encareixen o directament es cancel·len. Continuem dissenyant plans d’habitatge per a un país que ja no existeix”, indica Cos-Gayón.

El preu mitjà del lloguer a València, per damunt dels 1.900 euros al mes

En paral·lel, el mercat del lloguer continua l’escalada. De fet, segons la càtedra, el preu mitjà ja supera els 1.900 euros al mes al Cap i Casal. “Tant el lloguer tradicional com el turístic creixen, la qual cosa desmenteix la narrativa oficial. El que es retrau és l’oferta, desplaçada per la inseguretat jurídica, la rigidesa reguladora i la por de l’okupació”, asseguren.

“La Llei 12/2023 ha produït efectes contraris als pretesos, ha expulsa xicotets propietaris del mercat i ha agreujat el problema que deia que havia de resoldre”, assenyala Cos-Gayón, que davant de la situació descrita, opina que “culpar el turisme és una coartada, no una estratègia. El lloguer no es decreta, es construeix”.

40 assentaments informals identificats

En tot cas, “les conseqüències més greus que inclou l’informe ja no són econòmiques: són socials. A València hi ha vora quaranta assentaments informals que han identificat les entitats socials. Famílies que viuen en barraques, caravanes o infrahabitatges, amb més de dos-cents menors sense condicions bàsiques. I no és una emergència nova, és la conseqüència acumulada d’anys d’inacció institucional”, afirma Cos-Gayón.

En el sentit dit, “des de fa nou anys, la Càtedra Observatori de l’Habitatge ve alertant, informe rere d’informe, sobre els signes d’esgotament del model, però no s’ha reaccionat, no s’ha planificat i, el més greu, Espanya ni tan sols ha definit encara una tipologia d’habitatge social real, bàsica, viable i construïble, com sí que hi ha en altres països que també s’enfronten a forts fluxos migratoris cap a les ciutats, especialment a Hispanoamèrica. Sense aquesta base, l’exclusió continuarà creixent. La demagògia expulsa, però no allotja”.

Cos Gayón: “Qui farà alguna cosa?”

“El que sí que hi ha és l’habitatge de protecció pública (HPP), amb un marc normatiu aprovat, però que no es pot activar sense el mòdul dinàmic de preus màxims, previst en el Decret 180/2024 de la Generalitat Valenciana”, indica. En aquest aspecte, la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la UPV considera que “publicar-lo de manera immediata és imprescindible per a permetre als promotors construir habitatge assequible en condicions viables. És ara l’únic camí realista per a frenar els assentaments, contenir els preus i reequilibrar el mercat”.

Davant d’aquesta conjuntura, Cos-Gayón conclou: “La situació ja no és d’una crisi d’accés. Es tracta d’una emergència residencial estructural, amb risc alt de derivar en un conflicte social. I el més preocupant és que ningú pot dir que no ho sabia. Tot està mesurat. Tot està dit. Qui farà alguna cosa?”.

Carlos Ayats Pérez / Àrea de Comunicació UPV